LLEGATS DE L’ESCLAVATGE

I DE L’ABOLICIONISME

PRIVACIÓ DE LLIBERTAT

Privar un humà de la seva llibertat, reduir el seu cos i la seva persona a la condició d’una propietat amb valor comercial, per a ser explotat sexualment o amb treball forçat, venut o privat de vida, és una acció inhumana i rebutjable. Aquesta forma de privació de llibertat sotmet la persona a un estat d’esclavitud, i en algunes societats es converteix en un sistema legal i econòmic conegut com esclavatge. Conèixer i donar a conèixer que en diversos períodes de la història aquest acte ha tingut lloc com a decisió individual o col·lectiva i que avui encara continua passant de maneres similars, és una responsabilitat ineludible.

BARCELONA TRANSATLÀNTICA

Aquest projecte es concentra en la participació de persones lligades a la ciutat de Barcelona en dinàmiques d’esclavització transatlàntiques. A més dels qui capturaven, transportaven o venien les persones esclavitzades, el sistema també disposava d’altres actors decisius com ara inversors, governants, legisladors i antiabolicionistes. Entre aquests, hi trobem noms de persones activament involucrades en la història de Barcelona -alguns amb monuments a l’espai públic- que van invertir a la ciutat les seves fortunes provinents de les colònies. Però també trobem noms de persones que es van comprometre amb la seva abolició, així com manifestacions de ciutadans i ciutadanes de Barcelona en contra de l’esclavatge.

Reduir la reflexió sobre l’esclavitud transatlàntica a una conducta normal o legal d’una altra època, és perdre de vista les repercussions que va tenir. L’esclavatge transatlàntic va deixar empremtes socials i individuals, que van tenir rèdits que encara són gaudits avui, així com desigualtats i prejudicis que persisteixen fins al present.

ESPAIS

1-Monument a Joan Güell i Ferrer

Gran Via / Rambla de Catalunya

La versió original del monument, inicialment ubicat a la confluència de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya, va ser inaugurada el 1888, en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona. El 1936 l’estàtua va ser enderrocada i la base va ser utilitzada de pedestal per honrar les víctimes del frustrat cop d’estat contra la República catalana. Va quedar completament destruïda, però el 1945 la van reconstruir amb unes dimensions menors a pocs metres del seu emplaçament original i mantenint algunes de les al·legories originals.
2-Palau Marc

La Rambla, 8

Tomàs Ribalta, propietari d’hisendes a Cuba i membre de la Lliga Nacional, va deixar, després d’adquirir el Palau Marc el 1876 i d’adaptar-lo, un relleu a la seva façana que confirmava el seu passat. A més de la simbologia pròpia de la navegació i el comerç, així com fruites tropicals, es distingeix la xemeneia de la hisenda i la canya de sucre, que clarament assenyalen el treball forçat d’africans esclavitzats.
3-Monument a Cristòfor Colom

Plaça del Portal de la Pau

Van acabar el monument el 1888 per ser inaugurat durant l’Exposició Universal de Barcelona i com a avançament de la commemoració del quart centenari de l’arribada de Colom a terres americanes. Un baix relleu entre els escuts de Puerto Rico i Cuba, llavors encara colònies espanyoles, reprodueix l’escena dels primers captius traslladats involuntàriament des de les Antilles a través de l’Atlàntic davant els reis Ferran i Isabel. Sobre al base del monument a Colom es troben dues escultures d’indis agenollats als peus del frare Bernat de Boïl i del capità Pere Margarit. Les dues obres representen al•lusions a la submissió política i religiosa a què van ser sotmesos els indis, primeres poblacions esclavitzades de les Amèriques.
4-Pila baptismal de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia

Pla de la Seu

Sobre la pila baptismal de la catedral de Barcelona, tallada el 1433, es pot llegir en una placa el resum sacralitzat d’un relat que oscil·la entre la tradició oral i les primeres cròniques sobre les anomenades Índies. La placa explica com en aquest temple van ser batejats els sis indis que van arribar a Barcelona captius per Colom en tornar del seu primer viatge.

5-Banco Hispano-Colonial

Carrer Ample, 3

Creat el 1876, entre els seus fundadors destacats es troba el seu primer president, Antonio López y López. Aquesta institució va canalitzar els fons dels seus socis concedits a Espanya per fer front a la Guerra dels Deu Anys a Cuba. La interrelació entre la defensa de l’statu quo colonial i els interessos econòmics, que incloïen l’aleshores encara vigent sistema esclavista, eren summament estrets. L’última seu d’aquest banc és avui un hotel a Via Laietana, 3.
6-Casa Xifré

Passeig d’Isabel II, 14

Josep Xifré i Casas havia acumulat capital a Cuba per reinvertir-lo a Nova York. Quan va tornar a Barcelona, el 1830, va adquirir els terrenys on es va edifi car, cap al 1840, la casa coneguda pels seus porxos. Destaca l’abundància de relleus al·legòrics a la façana, com la presència d’un africà i un indi entre al·legories de comerç, navegació i fortuna, a més de relleus de nens amb plomalls o carregant canyes de sucre, alternats amb medallons de colonitzadors i conqueridors.
7-Llotja de Mar

Passeig d’Isabel II, 1

L’any 1871 la Llotja de Barcelona va ser escenari de la creació del Círculo Hispano- Ultramarino de Barcelona, amb Joan Güell i Antonio López com a president i vicepresident, respectivament. El 1873 també va ser escenari de la fundació de la Lliga Nacional de Barcelona, que s’oposava a la immediata i imminent abolició de l’esclavitud a Puerto Rico. El seu primer vicepresident va ser Antonio López i entre els seus 72 representants es troben Tomàs Ribalta, Pere Collaso i Gil o Eusebi Güell.
8-Monument a Antonio López y López

Plaça d’Antonio López

Va ser erigit el 1884, tan sols un any després de la mort de qui el 1881 va fundar la Compañía Trasatlántica a Barcelona. En van nomenar marquès de Comillas en honor del seu poble natal, a Cantàbria. L’Ajuntament de Barcelona va cedir el terreny per a la primera ubicació del monument i va canviar el nom de la plaça, antigament plaça de Sant Sebastià, pel de plaça Antonio López y López. El 1936 l’estàtua original va ser enderrocada i va ser substituïda per un retrat del capità Maximilià Biardeau com a “màrtir de la Llibertat”, en haver estat mortalment ferit el 6 d’octubre del 1934 a la Capitania General després d’haver-se posat a disposició de la República de Catalunya. El 1941 van refer l’estàtua d’Antonio López, obra de Frederic Marès, i van tornar a col•locar-la a l’emplaçament actual de la plaça, d’on ha sigut novament retirada en 2018 pel motiu explícit de la seva relació amb l’esclavisme.
9-Monument a Joan Prim i Prats

Parc de la Ciutadella

El monument de Barcelona a Prim va ser erigit el 1887 amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, ubicat originalment davant del Palau de la Indústria. L’estàtua del monument va ser enderrocada i fosa el 1936, i reconstruïda posteriorment el 1948 a escassos metres de l’emplaçament original. A Barcelona se’l recorda per haver cedit, el desembre del 1869, com a president del Consell de Ministres, el fort de la Ciutadella a la ciutat per demolir-lo i convertir- lo en parc. Dues dècades abans havia estat nomenat capità general, o governador, de Puerto Rico l’octubre del 1847, però el seu mandat va durar tan sols fi ns al juny del 1848, en gran part a causa de l’impopular autoritarisme amb què va aplicar les extremes mesures de repressió contra les rebel·lions dels esclavitzats.
10-Antiga duana de Barcelona i seu del Govern civil

Av. del Marquès de l’Argentera, 2

El 22 de desembre del 1872, una manifestació presidida per un pendó vermell amb lletres daurades que deia “Abolició immediata de l’esclavitud” va sortir de la plaça de Catalunya fi ns al Govern civil, a l’edifi ci de l’antiga duana per exposar el seu reclam al llavors governador civil, Joaquim Fiol i Pujol. Aquest, partidari de l’abolicionisme, va agrair des del balcó la mobilització amb un discurs que va tancar amb un “Visca el poble honrat de Barcelona!”.
11-Homenatge a Pi i Margall

Plaça de la República

L’abril del 1936 es va inaugurar, a l’antiga plaça del Cinc d’Oros, un monument a Francesc Pi i Margall, segon president de la Primera República Espanyola, que, de la mateixa manera que el seu predecessor, Estanislao Figueras, defensava l’abolició de l’esclavitud a les Antilles. El 1939 es van retirar l’al·legoria de la República que el coronava i el medalló amb el seu retrat en relleu. El 1990 tant l’una com l’altre van ser integrats en un nou monument a la plaça que havia estat anomenada fins aleshores plaça de Llucmajor, i que des del 2016 es coneix com Plaça de la República.
12-Teatre Romea

Carrer de l’Hospital, 51

En aquest teatre, inaugurat el 1863, es va estrenar la versió original de l’obra Llibertat!, de Santiago Rusiñol, l’octubre del 1901. A l’obra, un indià torna temporalment al seu poble natal amb un nen negre que havia estat el seu esclau, fet que va suscitar nombroses reaccions. L’autor va fer una crítica mordaç al racisme i el classisme en el context català.
13-Font del Negret

Avinguda Diagonal / Carrer del Bruc

Aquesta font del 1915 ha estat popularment coneguda com la font del Negret o de la Palangana. Se sol suggerir que podria tractar-se d’un fi ll adoptiu de l’escultor, Eduard Alentorn, que demanava a la seva germanastra que li rentés i fregués la cara amb insistència per intentar blanquejar-li el color de la pell. De fet, el títol que l’escultor va donar a la seva obra va ser: “Impossible!”. La interiorització del prejudici racial és considerarda avui com una de les conseqüències de l’esclavisme.

Llegats de l'esclavisme i l'abolicionisme

PDF

descarregar
13-Font del Negret

Avinguda Diagonal / Carrer del Bruc

Aquesta font del 1915 ha estat popularment coneguda com la font del Negret o de la Palangana. Se sol suggerir que podria tractar-se d’un fi ll adoptiu de l’escultor, Eduard Alentorn, que demanava a la seva germanastra que li rentés i fregués la cara amb insistència per intentar blanquejar-li el color de la pell. De fet, el títol que l’escultor va donar a la seva obra va ser: “Impossible!”. La interiorització del prejudici racial és considerarda avui com una de les conseqüències de l’esclavisme.

LLEGATS DE L’ESCLAVATGE

PDF

descarregar

CRÈDITS

L’Associació Conèixer Història, juntament amb la Fundació Cipriano Garcia de CCOO i l’Observatori Europeu de Memòries, expressen la voluntat de repensar aquells elements de la ciutat que exalten un passat que incomoda a moltes persones. Aquesta proposta d’itinerari és una invitació a remirar i conèixer alguns d’aquests espais a Barcelona relacionats amb l’esclavisme derivat del tràfic transatlàntic i la seva abolició.

Textos: Omar Guzmán Ralat
Assessor: Javier Laviña
Assessor tècnic: Javier Tébar
Coordinació editorial: Rosa Sans, Oriol López
Fotografies: Enric Berenguer i Associació Conèixer Història
Traducció al català: Clara Ruiz
Disseny: La PAGE Original