I DE L’ABOLICIONISME
PRIVACIÓ DE LLIBERTAT
Privar un humà de la seva llibertat, reduir el seu cos i la seva persona a la condició d’una propietat amb valor comercial, per a ser explotat sexualment o amb treball forçat, venut o privat de vida, és una acció inhumana i rebutjable. Aquesta forma de privació de llibertat sotmet la persona a un estat d’esclavitud, i en algunes societats es converteix en un sistema legal i econòmic conegut com esclavatge. Conèixer i donar a conèixer que en diversos períodes de la història aquest acte ha tingut lloc com a decisió individual o col·lectiva i que avui encara continua passant de maneres similars, és una responsabilitat ineludible.
BARCELONA TRANSATLÀNTICA
Aquest projecte es concentra en la participació de persones lligades a la ciutat de Barcelona en dinàmiques d’esclavització transatlàntiques. A més dels qui capturaven, transportaven o venien les persones esclavitzades, el sistema també disposava d’altres actors decisius com ara inversors, governants, legisladors i antiabolicionistes. Entre aquests, hi trobem noms de persones activament involucrades en la història de Barcelona -alguns amb monuments a l’espai públic- que van invertir a la ciutat les seves fortunes provinents de les colònies. Però també trobem noms de persones que es van comprometre amb la seva abolició, així com manifestacions de ciutadans i ciutadanes de Barcelona en contra de l’esclavatge.
Reduir la reflexió sobre l’esclavitud transatlàntica a una conducta normal o legal d’una altra època, és perdre de vista les repercussions que va tenir. L’esclavatge transatlàntic va deixar empremtes socials i individuals, que van tenir rèdits que encara són gaudits avui, així com desigualtats i prejudicis que persisteixen fins al present.
ESPAIS




1-Monument a Joan Güell i Ferrer
Gran Via / Rambla de Catalunya


2-Palau Marc
La Rambla, 8


3-Monument a Cristòfor Colom
Plaça del Portal de la Pau


4-Pila baptismal de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia
Pla de la Seu
Sobre la pila baptismal de la catedral de Barcelona, tallada el 1433, es pot llegir en una placa el resum sacralitzat d’un relat que oscil·la entre la tradició oral i les primeres cròniques sobre les anomenades Índies. La placa explica com en aquest temple van ser batejats els sis indis que van arribar a Barcelona captius per Colom en tornar del seu primer viatge.


5-Banco Hispano-Colonial
Carrer Ample, 3


6-Casa Xifré
Passeig d’Isabel II, 14


7-Llotja de Mar
Passeig d’Isabel II, 1


8-Monument a Antonio López y López
Plaça d’Antonio López


9-Monument a Joan Prim i Prats
Parc de la Ciutadella


10-Antiga duana de Barcelona i seu del Govern civil
Av. del Marquès de l’Argentera, 2


11-Homenatge a Pi i Margall
Plaça de la República


12-Teatre Romea
Carrer de l’Hospital, 51



13-Font del Negret
Avinguda Diagonal / Carrer del Bruc
Llegats de l'esclavisme i l'abolicionisme



13-Font del Negret
Avinguda Diagonal / Carrer del Bruc
LLEGATS DE L’ESCLAVATGE
CRÈDITS
L’Associació Conèixer Història, juntament amb la Fundació Cipriano Garcia de CCOO i l’Observatori Europeu de Memòries, expressen la voluntat de repensar aquells elements de la ciutat que exalten un passat que incomoda a moltes persones. Aquesta proposta d’itinerari és una invitació a remirar i conèixer alguns d’aquests espais a Barcelona relacionats amb l’esclavisme derivat del tràfic transatlàntic i la seva abolició.
Textos: Omar Guzmán Ralat
Assessor: Javier Laviña
Assessor tècnic: Javier Tébar
Coordinació editorial: Rosa Sans, Oriol López
Fotografies: Enric Berenguer i Associació Conèixer Història
Traducció al català: Clara Ruiz
Disseny: La PAGE Original





