arrel: noubar , idioma: cat , districte: noubar , espai: 1 Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Nou Barris

ESPAIS DE LA RUTA


L'Institut Mental de la Santa Creu s'edific a finals del s. XIX en uns terrenys allunyats de la ciutat de Barcelona. S'inaugur com un centre pioner en el tractament de les malalties mentals, per la Guerra Civil i la dictadura franquista afectaren el seu funcionament, convertint-lo en un internat obsolet i deficitari econmicament. Avui, els edificis que queden d'aquell gran complex acullen la seu del Districte de Nou Barris i altres equipaments municipals.

A mitjans del s. XIX l'Hospital de la Santa Creu, situat al barri del Raval, engeg un projecte per a construir un centre per a malalts mentals fora de les muralles de la ciutat. El psiquiatre Emili Pi i Molist va ser l'ideleg del nou centre, que seguia el model renovador que s'estava desenvolupant arreu d'Europa. El disseny del complex va anar a crrec de Josep Oriol i Bernadet i la construcci va ser dirigida pels arquitectes Elies Rogent i Josep Artigas entre els anys 1885 i 1915, seguint l'estil historicista.

El complex tenia 12 pavellons amb capacitat per a 700 pacients. Comptava amb habitacions segregades per sexe i classe social, menjador, cuina, tallers, biblioteca, infermeria i farmcia, banys, horts, teatre i una esglsia prpia. En el moment de la inauguraci fou l'edifici ms gran de la ciutat i es convert en una instituci de referncia psiquitrica. La cura dels malalts anava a crrec dels ordes religiosos dels Germans i les Germanes Hospitalries de la Santa Creu.

Amb el fracs de l'alament militar del juliol de 1936 i l'esclat de la Guerra Civil, es desferm una onada revolucionria que comport actes de violncia contra les propietats eclesistiques. L'esglsia del Mental, dedicada a Sant Rafael, va ser saquejada, tot i que no va ser destruda. Un film de l'poca fet per la Confederaci Nacional del Treball (CNT) mostra un grup de milicians a l'interior del recinte disparant contra militars feixistes. Els milicians espoliaren els smbols religiosos i els amuntegaren a l'exterior.

Aquesta pellcula s la primera documentaci filmada que es coneix de l'edifici, per no est datada amb exactitud i podria ser una recreaci posterior dels fets. Acabada la guerra, la direcci del centre es mantingu en el doctor scar Torras Buxeda, que va dirigir l'Institut des del 1934 fins al 1960. A l'inici de la postguerra el Mental pat una manca de pressupost i material que va fer empitjorar les condicions dels interns. A ms, cal sumar-hi l'augment de persones diagnosticades com a discapacitades intellectuals durant el franquisme, que responia a la implantaci de la moral nacional catlica a tots els estaments de la societat.

A partir de la dcada de 1970 va iniciar-se un moviment que denunciava l'exclusi social del malalt mental, la privaci dels seus drets fonamentals i l'arbitrarietat dels diagnstics. A l'Institut Mental s'organitzaren nombroses assemblees entre treballadors i interns per aprofundir sobre aquest corrent. Aquesta renovaci va dur a una reducci dels interns i centres com el Mental van deixar de ser rendibles. Aleshores s'inici el desmantellament del complex, tot i l'oposici del personal, familiars dels interns i part del venat, que veien contraproduent per al barri el seu tancament.

L'any 1987 el centre va tancar definitivament. La major part dels pavellons es van enderrocar, excepte el cos central i el primer pavell de la secci de dones, que actualment acullen la seu del Districte de Nou Barris, una biblioteca pblica, una comissaria de la Gurdia Urbana i altres dependncies municipals. Part dels terrenys es transformaren en el Parc Central de Nou Barris, i la resta s'edificaren. L'esglsia de Sant Rafael s l'nic element que va quedar abandonat i ha patit una forta degradaci. Collectius del barri reclamen la seva rehabilitaci com a patrimoni del districte.

Localització: Plaça Major de Nou Barris || Coordenades: (LAT, LONG): 41.436918000, 2.170640000

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn