arrel: marti , idioma: cat , districte: marti , espai: 4 Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Sant Martí

ESPAIS DE LA RUTA


L'espai on es va construir el recinte del Frum de les Cultures, celebrat l'any 2004, havia estat anteriorment el camp de la Bota, un indret utilitzat durant la Guerra Civil i sobretot durant la dictadura franquista com a escenari d'execucions. Un espai allunyat del nucli urb per evitar que els curiosos poguessin presenciar els afusellaments. Avui, en aquest punt de la ciutat s'aixeca el monument "Fraternitat" per recordar els que hi foren assassinats.

Al terreny del camp de la Bota, situat entre els termes de Barcelona i de Sant Adri de Bess, l'any 1858 s'hi va construir un castell per a installar-hi una escola d'artillers que va funcionar fins la Segona Repblica. A partir del 1925, aquesta zona de la ciutat es va anar transformant en un dels nombrosos nuclis de barraques de Barcelona on s'installaren immigrants que arribaven a la ciutat amb l'esperana de trobar feina i una vida millor.

Iniciada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el parapet d'entrenament del camp de la Bota va ser el lloc escollit pel govern de la Repblica per afusellar-hi 44 militars que s'havien revelat en amb el cop d'estat del 1936. Per va ser un cop acabada la guerra que el camp de la Bota es convert en espai emblemtic de la repressi franquista. Les noves autoritats van utilitzar aquests terrenys per dur-hi a terme els nombrosos afusellaments dels qui eren sotmesos a un consell de guerra i sentenciats a mort per rebelli militar, bsicament membres de partits poltics, de sindicats i d'organitzacions que havien donat suport a la Repblica. Fonts especialitzades afirmen que un total de 3.385 persones van ser executades a Catalunya desprs de la guerra, de les quals prop de 1.700 van ser mortes al camp de la Bota. Gran part dels afusellaments es portaren a terme entre el 1939 i el 1940.

Els condemnats a mort s'assabentaven del seu dest poques hores abans de morir i eren traslladats en cami des dels diversos centres de detenci al camp de la Bota. Un cop afusellats, eren duts al cementiri de Montjuc i enterrats a la fosa comuna del fossar de la Pedrera. Abans, un metge de l'exrcit certificava la mort amb un document on normalment hi posava que la causa havia estat una hemorrgia interna, sense especificar qu l'havia causada. Amb la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional el 1952 a Barcelona es va posar fi a aquesta prctica al camp de la Bota, en un intent de netejar la imatge del rgim.

L'any 1992 s'install el monument "Fraternitat" -obra de Miquel Navarro- en homenatge a les persones mortes en aquest indret. Al peu hi ha una inscripci que en un primer moment fou dedicada a les vctimes de la Guerra Civil, tot i que al 2004 va ser canviada per una dedicada als afusellats entre el 1936 i el 1952, s a dir, a les vctimes de la guerra i de la dictadura franquista. L'any 2013 s'install tamb una placa en memria dels vens de Barcelona que durant anys van habitar en barraques en aquesta zona de la ciutat. D'altra banda, a la part del camp de la Bota que pertany a Sant Adri de Bess, l'any 2010 s'hi va installar una cartellera informativa en el punt on hi havia el parapet d'afusellament i s'hi va celebrar un acte d'homenatge a les vctimes. 

Localització: Plaça de la Fraternitat (recinte Fòrum) || Coordenades: (LAT, LONG): 41.409574356, 2.221622466

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn