Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX        

Arxiu Nacional de Catalunya

© Grupo ADI / Hugo Fernández

© Grupo ADI / Hugo Fernández

© Grupo ADI / Hugo Fernández

La plaça de Catalunya va ser l'escenari de diversos fets destacats durant la Guerra Civil. El 19 de juliol del 1936, els militars sollevats que sortiren de les casernes de Barcelona van ser aturats aquí per les forces fidels a la República. Mesos més tard, el 3 de maig del 1937, l'intent d'ocupació de l'edifici de la Telefónica per part de les forces d'ordre de la Generalitat, va derivar en enfrontaments armats; aquest episodi és conegut com els Fets de Maig. En les dècades subsegüents, la plaça, com a epicentre de la ciutat, va ser escenari de diverses manifestacions i actes públics: des de mostres d'adhesió al règim franquista fins a manifestacions en demanda de llibertats a les darreries del franquisme i durant la Transició.

[...]

El 19 de juliol del 1936, les tropes militars rebels van sortir de les casernes per prendre el control de la ciutat. Sota les ordres del comandant López-Amor van arribar a la plaça de Catalunya a les vuit del matí, on va haver-hi un fort enfrontament amb els guàrdies d'assalt republicans, que van haver de retirar-se. Els sollevats van atacar l'edifici de la Telefónica -situat a la cantonada de la plaça amb el Portal de l'Àngel- on la secció del tinent Perales de la Guàrdia d'Assalt va resisti a les plantes superiors fins al final dels combats. A les nou del matí, els militars tenien controlats tots els edificis de la plaça, però a les dues de la tarda la situació va canviar. La Guàrdia Civil, que es mantingué fidel a la República, va contraatacar donant suport a les forces d'assalt que ja havien aconseguit ocupar posicions infiltrant-se pels túnels del metro on van atrapar López-Amor. L'assalt als diversos espais controlats pels feixistes es va realitzar amb l'ajuda de voluntaris civils. Les peces d'artilleria capturades van ser de gran ajuda, i es va recuperar el control del Casino Militar, l'edifici de la Telefónica i l'Hotel Colón. A les quatre de la tarda els enfrontaments havien finalitzat en aquest punt de la ciutat. La plaça presentava un paisatge desolador, coberta de cadàvers de soldats, de guàrdies i de ciutadans anònims, així com un gran nombre de cavalls morts.

Un altre fet destacable succeí a la plaça el 3 de maig del 1937, durant els anomenats Fets de Maig, quan es van enfrontar entre si les diferents forces antifeixistes de Catalunya. D'una banda les forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, l'UGT i Estat Català; de l'altra, militants de la CNT-FAI i del POUM. El conseller de governació de la Generalitat, Artemi Aiguader, va ordenar l'ocupació de l'edifici de la Telefónica per fer fora els anarcosindicalistes de la CNT-FAI que tenien el monopoli de les comunicacions telefòniques. Hi va haver una forta resistència armada, però a les tres de la tarda, 200 guàrdies d'assalt van ocupar la primera planta de l'edifici, mentre que la CNT-FAI feia una crida a tots els seus militants per defensar-lo i per iniciar una vaga general. La lluita als carrers va ser intensa per tota la ciutat, especialment els dies 4 i 5. El dia 6 de maig, el govern central de la República va enviar 5.000 guàrdies d'assalt a Barcelona per pacificar la situació. Es va arribar a un acord pel qual la CNT-FAI deixaria l'edifici de la Telefónica i després ho faria la Guàrdia d'Assalt, però quan els anarcosindicalistes van complir el pacte, les forces de la Generalitat i la UGT van aprofitar per ocupar l'edifici. A la nit es va arribar a un acord definitiu entre els anarquistes i el Govern per tal de deixar les armes. Es calcula que hi va haver entre 280 i 500 morts, i més de mil ferits.

Avui a la plaça hi ha un monument a Francesc Macià, obra de Josep Maria Subirachs, inaugurat l'any 1991 i sufragat en part per una col·lecta popular feta pel diari Avui que des del 1977 n'impulsà la idea. Macià, que el 14 d'abril del 1931 proclamà des del balcó de la Generalitat "la República Catalana dins d'una federació de repúbliques ibèriques", fou el primer president de la Generalitat de Catalunya recuperada amb l'arribada de la Segona República. Morí el dia de Nadal del 1933 i el seu enterrament va provocar una extraordinària manifestació de dol per part del ciutadans que van acompanyar el fèretre en un llarg seguici pel centre de la ciutat fins al cementiri de Montjuïc.

More + Less -

Localització: Plaça de Catalunya || Coordenades: (LAT, LONG): 41.386992529, 2.170030957

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició