Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Sants-Montjuïc

ESPAIS DE LA RUTA


El Castell de Montjuïc s'ha anat constituint com un espai de memòria al llarg dels temps. Sovint és identificat com a símbol de repressió, ja que al segle XIX la ciutat fou bombardejada en dues ocasions des d'aquest indret. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), al castell s'hi van empresonar i executar militars que recolzaren el sollevament contra la República. I amb l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, esdevingué un espai cabdal de la repressió practicada pel nou règim, la fortalesa es convertí en presó militar i s'hi practicaren diverses execucions, entre d'altres la del president de Catalunya, Lluís Companys.

El castell de Montjuïc, edificat al 1694 on hi havia hagut un fortí militar des del 1640, és un indret de la ciutat identificat com espai de repressió. L'any 1842, el general Espartero ordenà que des d'aquest punt es bombardegés Barcelona per sufocar un aixecament revolucionari i, l'any següent, el general Prim va ordenar un altre bombardeig sobre la ciutat. A finals del segle XIX s'hi va empresonar i executar nombrosos obrers que participaren en actes de violència anarquista i el 1909 s'hi va tancar els detinguts durant la Setmana Tràgica.

L'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes -organisme creat el mes juliol per organitzar les forces que lluitaren contra l'alçament militar a Catalunya i al front d'Aragó- va prendre possessió del castell de Montjuïc, passant així a titularitat catalana per primer cop en època contemporània. La intenció del Comitè era superar la memòria del castell vinculada a la injustícia i l'opressió per passar a ser un escenari que representés l'antifeixisme i la defensa de les llibertats. Malgrat tot, seguí tenint una funció repressiva, ja que s'hi empresonaren i executaren militars que recolzaren el sollevament militar contra la República. A partir dels Fets de Maig del 1937, quan el Govern central va assumir les competències d'ordre públic i defensa que fins al moment corresponien a la Generalitat, el castell va passar a dependre de l'Exèrcit de l'Est i continuà essent un espai de repressió. En un any hi foren afusellades 173 persones acusades de traïció i d'espionatge contra la República.

Amb l'ocupació de Barcelona, el 26 de gener del 1939, el castell fou pres per les tropes franquistes i es convertí en centre de detenció, sobretot de soldats republicans. Però a finals de febrer entrà en funcionament el camp de concentració d'Horta, on s'hi van traslladar tots els reclusos del castell i, així, aquest passà a ser exclusivament presó militar. Tot i que els afusellaments massius del franquisme a Barcelona es van dur a terme al camp de la Bota, al castell de Montjuïc se'n va produir un de molt simbòlic, el del president Lluís Companys, detingut a França per les forces ocupants alemanyes i entregat a les autoritats franquistes. Companys fou executat al fossat de Santa Helena el 15 d'octubre del 1940.

El recinte es va mantenir com a presó militar fins al 1960, quan fou cedit a la ciutat però sota la direcció de l'Exèrcit de Terra. No va ser fins al 2007 que el castell va ser cedit completament a l'Ajuntament de Barcelona. Avui el castell de Montjuïc es pot visitar i compta amb un centre d'interpretació que allotja una exposició permanent per conèixer la història d'aquest espai.

Localització: Avinguda del Castell, s/n || Coordenades: (LAT, LONG): 41.363328594, 2.166134883

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn