Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Sants-Montjuïc

ESPAIS DE LA RUTA


Al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, avui un espai de memòria dignificat, s'hi enterraren entre el 1939 i el 1952 prop de 1.700 afusellats pel règim franquista. Es tractava de persones acusades de rebel·lió militar pels tribunals militars del nou règim, que exercí una dura repressió contra les persones que havien donat suport a la República.

A la pedrera Moragas, també coneguda com "Fossar de la Pedrera", durant anys hi foren enterrats els cossos de gent sense recursos, de persones sense identificar i, durant la Guerra Civil, també s'hi enterraren víctimes de la repressió a la rereguarda, així com dels bombardeigs feixistes. Però és un espai conegut sobretot perquè, després de la guerra, es donà sepultura a les persones afusellades a Barcelona per les autoritats franquistes.

Amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat s'inicià una dura repressió que afectà sobretot membres de partits polítics, de sindicats i d'organitzacions que havien donat suport a la República; persones que foren detingudes i jutjades en un consell de guerra amb resultat de condemna per rebel·lió militar. Els sentenciats a mort eren normalment afusellats al camp de la Bota i posteriorment se'ls traslladava fins aquí dipositats en caixes de fusta que es llençaven a un clot i que eren cobertes amb calç viva i terra perquè la putrefacció dels cossos es produís el més ràpidament possible.

Un cop executats, els parents es podien traslladar fins al cementiri de Montjuïc per identificar els cossos abans de ser enterrats, però sovint els familiars no se n'assabentaven fins que aquests ja eren sepultats. A vegades es donava permís a la família per enterrar els cossos en un nínxol particular, però normalment eren destinats a la fossa comuna del Fossar. Els qui no eren identificats o aquells que el capellà de la presó acreditava que no s'havien confessat abans de morir, anaven directament a la fossa comuna. El mateix Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat al castell de Montjuïc el 14 d'octubre del 1940, havia de ser enterrat al Fossar, però la seva germana va arribar a temps per identificar el cos i demanar que l'enterressin en un nínxol que havia llogat. Finalment, el President fou enterrat al nínxol familiar, però amb una placa on no hi constava el nom per evitar que la tomba es convertís en un espai de commemoració pels que havien defensat la República i les llibertats de Catalunya.

El 1953, al Fossar s'hi van deixar d'enterrar els afusellats pel franquisme i quedà mig abandonat, malgrat que s'hi continuava enterrant indigents i cadàvers sense nínxol ni familiars que se'n fessin càrrec. L'any 1976, mort el dictador, es va fer el primer acte en memòria dels qui estaven enterrats en aquest indret, ja que durant la dictadura havia estat prohibit qualsevol tipus d'homenatge. Al 1985 es dignificà l'espai amb un projecte de l'arquitecte Beth Galí que comprèn el mausoleu del president Lluís Companys, un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes de la repressió (malgrat que algunes no estan enterrades aquí) i una gran zona enjardinada amb làpides singularitzades que inclou un memorial a totes les víctimes de l'Holocaust. El Fossar es pot visitar lliurement o mitjançant rutes guiades que ofereix el cementiri de Montjuïc

Localització: Carrer de la Mare de Déu del Port, 56-58 (Cementiri Sud-Oest Montjuïc) || Coordenades: (LAT, LONG): 41.356039069, 2.148570610

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn