Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Sants-Montjuïc

ESPAIS DE LA RUTA


El Poble Espanyol, construït amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929 com un compendi d'edificis representatius de les diferents regions d'Espanya, fou convertit en camp de detenció durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Denominat Camp de Treball número 1, s'hi van confinar persones detingudes per haver recolzat el cop d'estat militar en contra de la República, així com pròfugs de l'exèrcit republicà, militants anarquistes o delinqüents comuns.

El Poble Espanyol, obra dels arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera, havia de ser enderrocat en finalitzar l'Exposició Internacional del 1929, però finalment va ser conservat per la bona acollida que tingué entre la ciutadania. Durant la Guerra Civil, s'hi instal·là la Jefatura Principal de Campos de Trabajo, que gestionava els camps de treball republicans que hi havia a Catalunya. Els camps de treball foren creats l'any 1936 com una eina de regeneració dels presos. L'objectiu era substituir l'oci i la inactivitat de les presons pel treball, cosa que suposava una millora qualitativa en el sistema penitenciari. Però a partir de l'any 1937, amb la creació del Servei d'Investigació Militar (SIM) que coordinava els serveis d'intel·ligència de la República, l'orientació dels camps canvià amb l'enduriment de les condicions. S'obligà els presos a treballar en fortificacions o construcció d'infraestructures.

El camp de treball número 1, instal·lat al Poble Espanyol, fou el principal centre de detenció de Catalunya. El recinte reunia les característiques adients per aquesta funció, ja que estava allunyat del centre de la ciutat i, al ser un complex emmurallat, quedava aïllat de l'exterior. El centre comptava amb dos recintes complementaris: el palau de les Missions, situat també a la muntanya de Montjuïc, i l'edifici de Seminari Conciliar del carrer de la Diputació. Va ser principalment un lloc de reagrupament de presos, que després eren distribuïts per altres camps de treball. Al Poble Espanyol sovint s'hi duien a terme interrogatoris per aconseguir informació de les activitats dels detinguts abans de ser destinats definitivament a un altre camp.

Segons els testimonis, en aquest centre, en relació als altres camps, es dispensava un tracte força correcte als presoners. Malgrat que n'hi havia que dormien a cel obert a la plaça Major del Poble Espanyol, la majoria dormia sota cobert, se'ls permetia treballar a l'exterior i no patien maltractaments per part dels cossos de vigilància. A finals de gener del 1939, quan les tropes franquistes s'apropaven a Barcelona, els presos del camp van ser enviats a la frontera francesa, acompanyant l'exèrcit republicà en retirada, tal com va passar amb uns 800 reclusos de la presó Model.

Avui, el Poble Espanyol és un espai lúdic que agrupa botigues, restaurants i ofereix espais per a concerts i per activitats educatives al voltant de les arts i els oficis artesanals.

Localització: Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 13 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.369167260, 2.146701672

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn