Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Ribera i Barceloneta

ESPAIS DE LA RUTA


L'estació de França, anomenada anteriorment "Barcelona-Término", va ser el punt d'arribada de milers d'immigrants de la resta de l'Estat a les dècades del 1940, 1950 i 1960. Molts d'aquests nouvinguts eren retornats al seu lloc d'origen per les autoritats franquistes. Anteriorment, durant la Guerra Civil espanyola, l'estació de França també havia estat punt de partida de milers de persones que s'exiliaren a França, fugint de l'avanç de les tropes franquistes.

Als anys 1940 s'inicià un procés migratori sense precedents amb destí a Catalunya que es prolongaria durant tres dècades, afectant sobretot Barcelona i l'àrea metropolitana, que comptava amb una indústria emergent. Milers d'immigrants arribaren principalment de regions rurals de la resta d'Espanya, però també d'altres parts de Catalunya, amb l'objectiu de trobar feina allà on hi havia demanda de mà d'obra. Entre el 1955 i el 1975, a Catalunya la població augmentà en un 50% a causa d'aquestes onades migratòries, arribant a 5.657.800 habitants l'any de la mort de Franco. Però l'aspecte econòmic no era l'única causa d'aquesta immigració, també hi havia motius polítics, ja que moltes persones que havien donat suport a la República durant la Guerra Civil fugiren dels seus llocs d'origen per evitar les represàlies del règim franquista.

La majoria d'aquests immigrants arribaven a Catalunya en ferrocarril, sent l'estació de França el punt d'arribada. Milers d'immigrants procedents d'Andalusia van arribar amb l'exprés conegut com "El Sevillano", que recorria la península Ibèrica de sud a nord i d'oest a est. Avui, al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, a Sant Adrià de Besòs, s'hi pot visitar un vagó d'aquest tren com a símbol dels grans moviments de població en aquells temps difícils.

Davant d'aquest fenomen migratori, que provocà importants nuclis de barraques als cinturó industrial de Barcelona, l'any 1952 el Governador Civil Felipe Acedo publicà una circular demanant als ajuntaments de la província que impedissin l'entrada i permanència de persones sense domicili legalitzat i sense un contracte de treball. Per acomplir aquesta norma, la policia actuava a la mateixa estació de França, tant amb agents uniformats com amb agents camuflats de paisà pertanyents al Servicio de Evacuación. Un cop detinguts, els nouvinguts eren traslladats al Palau de les Missions a Montjuïc, un dels pavellons construïts per a l'Exposició Universal del 1929 que fou reconvertit en centre d'internament i classificació d'immigrants. Des d'aquest punt, un cop identificats i classificats, els immigrants eren repatriats als seus llocs d'origen. Entre el 1952 i el 1957 es van retornar prop de 15.000 persones que passaren pel palau de les Missions.

Localització: Av. Marquès de l'Argentera, 8-20 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.384182305, 2.185184063

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn