Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Ribera i Barceloneta

ESPAIS DE LA RUTA


El 23 de juliol del 1936, quatre dies després que el cop d'estat militar en contra de la República fos aturat als carrers de Barcelona, el sindicat CNT ocupà aquest edifici, que era la seu del Foment Nacional del Treball, l'organització patronal catalana. L'hegemonia del sindicat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) convertí aquest espai en un dels centres de poder de Catalunya. Des d'aquest punt, per exemple, es va iniciar el comiat popular a Buenaventura Durruti, líder sindicalista mort al front el 20 de novembre del 1936.

La Confederació Nacional del Treball (CNT) fundada a Barcelona l'any 1910 sota els preceptes de l'anarconsindicalisme prengué una part molt activa en la lluita contra l'aixecament militar del 19 de juliol del 1936. A partir d'aquest moment, adquirí un paper cabdal compartint protagonisme amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), fet que provocà que el sindicat passés a anomenar-se CNT-FAI. La victòria de l'antifeixisme atribuí hegemonia politicomilitar als anarcosindicalistes fent que el poder de la ciutat quedés a les seves mans i s'encetés una situació revolucionària durant la qual moltes organitzacions veïnals, polítiques i sindicals van ocupar edificis i locals. El 23 de juliol, la CNT ocupà el Foment Nacional del Treball i l'edifici contigu (propietat de Francesc Cambó qui, refugiat a París, donà suport a la rebel·lió militar feixista), convertint-los en la seu del Comitè Regional del sindicat, coneguda com la Casa CNT-FAI.

Un dels líders de la CNT més coneguts fou Buenaventura Durruti, qui participà activament en els fets revolucionaris de principis de la guerra a Catalunya i que formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, organisme creat el juliol del 1936 per organitzar les forces que lluitaren contra l'alçament militar a Catalunya i al front d'Aragó. Poc després, va decidir passar al front i formar la columna Durruti, que es va dirigir primer a Saragossa i el mes de novembre, cap a Madrid, on va morir per causes encara avui desconegudes. El dia 21 de novembre, el cadàver de Durruti va sortir cap a Barcelona, on s'havia habilitat una cambra fúnebre a la Casa CNT-FAI. Durant tota la nit una multitud va desfilar per la seu dels anarcosindicalistes i el matí del 23 de novembre es va iniciar una comitiva que acompanyà el fèretre de Durruti, cobert per un bandera vermella i negra, fins al cementiri de Montjuïc. Al capdavant es van situar els milicians de la columna Durruti, representants de la CNT-FAI i del govern republicà, entre els que destacaven el President de la Generalitat, Lluís Companys, i l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer. Darrere d'aquests i dels familiars del difunt, s'hi va sumar la resta de representants dels partits d'esquerra. El mes de setembre del 1937, l'Ajuntament canviaria el nom de Via Laietana per Buenaventura Durruti.

Amb l'ocupació franquista de Barcelona el gener del 1939, la patronal recuperà el local i Franco il·legalitzà la CNT i n'expropià tots els béns. Tot i així, el sindicat tingué una gran presència a la clandestinitat durant la dictadura, tant en la lluita sindical com en la lluita armada, convertint-se en la primera força d'oposició fins a mitjans de la dècada dels anys 1950.

Localització: Via Laietana, 32 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.385413123, 2.177131459

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn