Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Ribera i Barceloneta

ESPAIS DE LA RUTA


El 19 de maig del 1960, durant la celebració del centenari del naixement del poeta Joan Maragall al Palau de la Música Catalana -en el que hi havia 4 ministres de Franco-, el públic es va posar a cantar "El Cant de la Senyera", himne català prohibit pel règim franquista, esclatant així els incidents coneguts com els Fets del Palau.

L'any 1960 l'Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música, preparà els actes d'homenatge al centenari del naixement de Joan Maragall amb la voluntat que fos un esdeveniment reivindicatiu del catalanisme i amb la interpretació del "Cant de la Senyera", considerat un dels símbols del nacionalisme català i obra del mateix Maragall. El 21 d'abril del 1960, un cop aprovat el programa, l'Orfeó demanà el permís necessari a la Delegació Provincial d'Informació i Turisme per poder celebrar l'homenatge. Dies més tard, la Jefatura Superior de Policia notificà a l'Orfeó que el concert havia de ser ajornat a causa del seu contingut. Davant d'això, l'entitat optà per suprimir del programa el "Cant de la Senyera" i poder mantenir la data de l'homenatge per al 19 de maig.

En aquella època hi havia una efervescència d'iniciatives antifranquistes de caràcter civicocultural, aparegudes a mitjans dels anys 50, que integraven una militància catalanista i algunes d'elles, a més, tenien una base clarament catòlica i generalment conservadora. Entre 1954 i 1955 es va crear, per exemple, el grup Catalans Catòlics o Crist Catalunya (CC) integrat per joves cristians com Jordi Pujol, qui en el futur seria president de la Generalitat de Catalunya entre el 1980 i el 2003. Aquest grup fou protagonista dels anomenats Fets del Palau, que tingueren lloc durant l'homenatge a Joan Maragall.

Aquell vespre, el Palau -on hi havia quatre ministres de Franco- estava ple de policia per indicació de les autoritats franquistes. En el moment que s'hauria hagut d'interpretar el "Cant de la Senyera", un grup de catalanistes del públic va entonar la primera estrofa de l'himne i foren seguits per bona part dels assistents. La policia va intervenir immediatament, va esbatussar als activistes, els quals van respondre a cops de puny. Es va detenir a 25 persones que van ser interrogades i torturades a la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana. Posteriorment, van haver-hi altres detinguts, entre els quals Jordi Pujol, que tot i ser un dels impulsors de la reivindicació, no va assistir al Palau aquella nit. Foren sotmesos a un consell de guerra i se'ls culpà de ser els responsables dels successos i de la difusió d'un full volant on es criticava el dictador. En conseqüència, Pujol va ser condemnat a set anys de presó.

Localització: Carrer de Sant Pere Més Alt, s/n || Coordenades: (LAT, LONG): 41.387373703, 2.175444242

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn