Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Nou Barris

ESPAIS DE LA RUTA


La plaça Salvador Puig Antich permet contemplar la ciutat de Barcelona des de les altures. El mirador està situat al barri de Roquetes, escenari d’importants lluites veïnals durant la dècada de 1970. A les darreries del franquisme, el veïnat reclamà millores dels accessos amb transport públic i van iniciar fortes protestes que inclogueren diversos segrestos d’autobusos.

Aquest punt de Nou Barris està dedicat a Salvador Puig Antich, l’últim català executat pel franquisme. Puig Antich era membre del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) quan el 1973 va ser detingut enmig d’un tiroteig amb la policia en un portal del carrer Girona, a l’Eixample. Va ser jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort del subinspector Francisco Anguas Barragán durant un judici que no va tenir les mínimes garanties processals. Finalment, Puig Antich fou executat a la presó Model el 2 de març de 1974 a l’edat de 25 anys. La plaça va ser batejada amb el seu nom el 2006, però no va ser fins deu anys més tard que s’hi va col·locar una placa i s’inaugurà una escultura mirador que evoca el pas de l’empresonament a la llibertat; va ser al mes de març de 2016, coincidint amb el 42è aniversari de la seva execució.

El mirador està emplaçat al barri de Roquetes, una de les zones de la ciutat que durant el franquisme augmentà exponencialment la seva població al rebre bona part dels qui arribaven a la ciutat buscant un futur millor. A inicis de la dècada de 1960 els veïns i veïnes van començar a reclamar serveis bàsics com ara escoles, equipaments sanitaris o transport públic. Però les propostes veïnals foren refusades per l’administració.

L’any 1969 els veïns sol·licitaren a l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) l’ampliació de diverses línies d’autobús fins a la part alta de Roquetes, però l’empresa argumentà que era impossible degut al fet que alguns carrers no estaven asfaltats. Aleshores representants veïnals de Roquetes i del Verdum van decidir, com a mesura extrema, segrestar un autobús i obligar-lo a pujar fins a dalt de tot del barri per a demostrar que no existien impediments urbanístics. La protesta no aconseguí una resposta positiva fins al mes de maig de l’any 1974, quan ampliaren la línia 11, solució que resultava insuficient. Per aquest motiu l’estiu del mateix any els veïns i veïnes van continuar amb el segrest d’autobusos. Les protestes veïnals van ser efectives ja que al mes de juliol de 1974 les línies 11 i 112 van perllongar el seu recorregut, i poc després es va crear una nova línia que connectava el barri de Gràcia i la plaça de Llucmajor.

Altres barriades properes a Roquetes van seguir l’exemple per reivindicar millores en la seva zona. El 1977 els veïns de la Prosperitat segrestaven un autobús de la línia 12 i el feien passar per la plaça Sant Jaume i per la casa de l’alcalde de Barcelona en aquell moment, José María Socías Humbert, per reclamar l’eradicació del barraquisme al pla de Santa Engràcia.

L’últim segrest conegut va tenir lloc el 7 de maig de 1978 a Torre Baró, quan Manuel Vital, conductor d’autobusos de TMB i destacat líder veïnal, va segrestar el mateix autobús que conduïa i l’encaminà fins a Torre Baró. Durant l’itinerari pujaren al vehicle persones de les barriades veïnes per donar suport a la reivindicació. Mesos després, la línia 47 es va perllongar fins al barri de Canyelles.

Localització: Plaça Salvador Puig i Antich || Coordenades: (LAT, LONG): 41.450628000, 2.177784000

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn