Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Nou Barris

ESPAIS DE LA RUTA


L’actual plaça d’Àngel Pestaña va passar de ser un important nucli de barraquisme i símbol de l’especulació urbanística de l’era Porcioles a ser el centre neuràlgic del barri de la Prosperitat, gràcies a la força de la lluita veïnal durant el franquisme i la transició.

A la dècada de 1960 el constructor Antonio Llobet Torrent iniciava en aquest punt de Nou Barris -conegut com el pla de Santa Engràcia- l’obra de quaranta habitatges en un solar que el Pla Parcial de 1957 havia assenyalat com a zona per a edificis públics. La promotora va vendre cada habitatge a dues i tres famílies a la vegada, fins que es va descobrir l’estafa. El constructor va ser condemnat, però l’obra va quedar a mig fer i els compradors -la majoria famílies obreres migrades a Barcelona- es van quedar sense pis ni diners. Molts dels estafats van ocupar els pisos a mig construir i a poc a poc s’hi van anar afegint altres famílies, sobretot d’origen gitano, que construïren barraques al seu voltant. Aquest nucli de barraques va quedar totalment oblidat per l’Ajuntament, ja que en el cens municipal fet l’any 1974 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, ni tan sols l’esmentava.

L’any 1977, arran d’un brot de sarna entre els nens de les barraques de Santa Engràcia, l’Associació de Veïns va enfortir les seves reivindicacions amb el lema “Pisos sí, barracas no!”. L’alcalde d’aquell moment, José María Socías, es va comprometre a entregar habitatges dignes als barraquistes en el termini d’un any i mig, però aviat es va veure que aquesta promesa no es complia. El veïnat reaccionà fent diversos actes de protesta com tallar el trànsit de l’avinguda Meridiana o segrestant fins a tres cops autobusos urbans, un d’ells fent-lo passar per davant de casa del mateix alcalde. Finalment, vint anys de lluita veïnal van donar els seu fruit i el 10 de març de 1983 es van enderrocar les barraques i els veïns van obtenir habitatges dignes.

Després de l’enderroc, el pla de Santa Engràcia va quedar buit i el veïnat reclamà la construcció d’una plaça i un casal de barri. Però l’empresa FECSA hi començà a construir un transformador; aleshores veïns i veïnes van aturar les obres llençant-hi cotxes abandonats. Finament la plaça va ser inaugurada el 14 de desembre de 1986 i avui acull un casal de barri autogestionat pels mateixos veïns. L’abril de 2015, la Comissió ciutadana de defensa de la memòria dels poblats de barraques, va col·locar una placa en homenatge als qui van viure-hi.

Des de l’any 1980 aquest punt del barri de la Prosperitat duu el nom del dirigent anarcosindicalista Àngel Pestaña Núñez (1886-1937). Durant la dictadura de Primo de Rivera, Pestaña es va convertir en la màxima figura de la Confederació Nacional del Treball (CNT) al morir assassinat Salvador Seguí. L’any 1932 fundà el Partit Sindicalista que s’adherí al programa del Front Popular a les eleccions de 1936, en les quals Pestaña fou escollit diputat al Congrés. Amb l’esclat de la Guerra Civil fou nomenat subsecretari general de Guerra, però la seva precària salut el va obligar a retirar-se uns mesos més tard.

Localització: Plaça Àngel Pestaña || Coordenades: (LAT, LONG): 41.441686000, 2.179440000

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn