Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Sant Martí

ESPAIS DE LA RUTA


L'edifici que avui acull el centre comercial Glòries conserva l'estructura de la que fou la fàbrica de màquines d'escriure Hispano Olivetti, els treballadors de la qual van reclamar en diverses ocasions una millora de les condicions laborals i salarials durant la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX. Aquestes protestes s'emmarcaren en l'onada reivindicativa del moviment obrer, un dels més bel·ligerants en contra del règim franquista.

El 1940 l'empresa Hispano Olivetti va adquirir un solar a la Gran Via de les Corts Catalanes número 866 -aleshores avinguda de José Antonio Primo de Rivera- per aixecar-hi un edifici de 2.700 m2. L'any 1963 l'empresa ja ocupava 32.000m2 i comptava amb 3.220 treballadors, que sempre es mostraren molt actius en les reivindicacions de millora de les classes obreres.

El descontentament obrer a l'Espanya franquista esclatà a mitjans dels anys 1950, quan el règim mantenia els salaris molt baixos i els preus del mercat eren cada cop més alts donada l'obertura econòmica que va promoure el Govern. Tant els treballadors de la Hispano Olivetti com d'altres empreses a Catalunya i Espanya havien reivindicat una pujada de salaris mitjançant diverses vagues que sempre acabaven amb intervenció policial, detencions i acomiadaments. Davant d'aquesta situació, el 1958 es va aprovar la Llei de Convenis Col·lectius, que permetia a les empreses i els treballadors negociar les condicions laborals i retributives, sempre amb la participació de la Organización Sindical Espanyola -l'únic sindicat legal a Espanya durant el franquisme, també conegut com a Sindicat Vertical- com a representant dels treballadors.

L'abril del 1962 a les mines d'Astúries s'inicià una vaga que fou fortament reprimida per la policia i que s'expandí per tot l'Estat espanyol. En aquest context, el 16 de maig del 1962 els treballadors de la Hispano Olivetti van iniciar una aturada per reivindicar un salari de 175 pessetes diàries i una negociació del conveni laboral vigent, signat un any abans. Com a resultat de la vaga, hi va haver nombroses detencions i acomiadaments i, 3 dies després, els obrers tornaren a la feina. El 25 de maig se celebrà una reunió entre treballadors i empresa en què es pactà la negociació de les reivindicacions dels obrers i es denuncià la connotació política -en contra del règim- que havia tingut la vaga.

Com a resultat d'aquestes mobilitzacions, el setembre del 1962 Franco va promulgar la Llei de Conflictes Col·lectius en la qual s'admetia l'existència de conflictivitat obrera i es diferenciava la vaga per motius econòmics de la feta per motius polítics, tot i considerar les dues il·legals. A més, el 17 de gener del 1963 s'implantà un salari mínim interprofessional. El cas de la Hispano Olivetti va significar un dels moviments obrers reivindicatius més organitzats de Barcelona i la plantilla va tenir una presència molt important en les reivindicacions posteriors.

Localització: Gran Via de les Corts Catalanes, 866 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.405808133, 2.190118464

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn