Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Horta-Guinardó

ESPAIS DE LA RUTA


Aquest Palau, que avui forma part del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, fou, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la residència provisional del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, ja que al trobar-se allunyat del centre urbà es considerava un lloc segur per evitar els atacs aeris de l'aviació feixista.

El palau de les Heures, un castell d'estil francès amb quatre torres rodones de coberta cònica construït l'any 1898, fou un encàrrec de Josep Gallart -industrial català que féu fortuna a Puerto Rico- a l'arquitecte August Font. L'edifici i els jardins van ser ornamentats amb diverses escultures, una de les quals, situada a la façana principal, representava una dona i un nen envoltats d'una planta d'heura que va acabar donant nom al palau.

Quan el 19 de juliol del 1936 els militars rebels sortiren al carrer i l'alçament fou aturat pels ciutadans i les forces lleials a la República, la conservadora família Gallart -partidària del cop d'Estat i propietària de l'immoble- abandonà la ciutat camí a Marsella amb una autorització especial del Govern català. Aleshores, la finca fou requisada per la Generalitat i romangué buida durant mes d'un any. Finalment, el mes d'abril del 1938, el Govern posà el palau a disposició del president Companys, que va haver d'abandonar la seva residència personal a la Rambla de Catalunya perquè havia quedat afectada per un bombardeig aeri. Al soterrani del palau s'hi excavà un túnel de 53 metres de longitud amb una base de formigó i parets de maons que faria les funcions de refugi antiaeri en cas d'atac. L'àrea de la mansió, però, no fou bombardejada malgrat les gestions del seu propietari, Josep Gallart fill, que envià una fotografia aèria del recinte a l'exèrcit franquista amb una carta en la que informava que Companys s'havia instal·lat a la finca i demanava que fos bombardejada.

Companys visqué entre el Palau de la Generalitat i el de les Heures fins al 23 de gener de 1939 quan, en plena nit, un cotxe oficial el recollí a la mansió de la Vall d'Hebron per dur-lo cap a Girona, des d'on passà a França camí de l'exili. L'endemà mateix de l'entrada de les tropes franquistes, Josep Gallart retornà a Barcelona i s'instal·là al palau compartint la residència amb el nou alcalde franquista de la ciutat i amic personal, Miguel Mateu. L'any 1952, la família Gallart abandonà definitivament el palau, que fou venut al constructor Jaume Rius. El 1958, la Diputació de Barcelona adquirí la propietat, que fou remodelada l'any 1992 deixant-la amb l'aspecte actual.

Localització: Passeig de la Vall d'Hebron, 171 (recinte Llars Mundet) || Coordenades: (LAT, LONG): 41.436871941, 2.141231777

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn