Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Gràcia

ESPAIS DE LA RUTA


La confluència de l'avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia s'ha anat constituint com un espai de memòria al llarg dels anys. L’obelisc que hi ha al centre ha canviat el seu significat en diverses ocasions mentre que la plaça rebia diferents nomenclatures.

A inicis del segle XX aquesta plaça era coneguda popularment com el Cinc d’Oros, per la imatge que formaven la rotonda central i unes illetes laterals que recordaven la figura del joc de cartes. El 12 d'abril del 1936 s'hi inaugurà, un monument a la figura de Francesc Pi i Margall, polític català i president de la Primera República espanyola. S'erigí l'obelisc dels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca, que fou coronat amb l'escultura "Flama" de Josep Viladomat, d’una dona nua amb un ram de llorer a la mà que representava la República. A la part inferior del monument s'hi col·locà un medalló amb l'efígie de Pi i Margall.

Pocs mesos després, durant l'aixecament militar del 19 de juliol del 1936, el Cinc d'Oros fou escenari dels primers enfrontaments entre els militars rebels de les casernes de Pedralbes i Sant Andreu, i militants obrers que defensaven la República. I l’any 1938, ben avançada la guerra, en aquesta plaça s’acomiadà als homes i dones voluntaris de les Brigades Internacionals per agrair-los la seva lluita contra el feixisme. 

Acabada la guerra, amb la victòria franquista, l'Ajuntament va rebatejar la plaça amb el nom de la Victòria i es retiraren el medalló de Pi i Margall i l'escultura de la República. Al peu de l'obelisc s'hi va instal·lar un escut de la Falange i l'escultura que havia quedat en segon lloc quan es feu el concurs per al monument original, obra de Frederic Marès, que també representava una dona, aquesta amb el braç alçat. Una àliga imperial culminava l'obelisc, d'aquí que popularment se la denominés la "plaça del lloro". El 26 de gener del 1940, primer aniversari de l'ocupació franquista de Barcelona, s'inaugurà el monument, un dels primers exemples del monumentalisme propagandístic al servei del règim.

Amb la victòria de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial, Franco va optar per retirar bona part de la simbologia feixista de l'espai públic. En el cas del Cinc d'Oros, va retirar l'àliga i l'emplaçament va passar a ser conegut com la "plaça del llapis". Durant la postguerra, el monument no es va escapar de les accions del moviment antifranquista, el qual va atemptar-hi repetides vegades, i durant la transició va ser escenari de diverses manifestacions en favor de les llibertats i l'amnistia. Amb la recuperació de la democràcia, el 14 de desembre del 1979, la inscripció que homenatjava els militars sollevats i l'escut franquista van ser arrencats per un grup de persones. I el 27 de febrer del 1981, la plaça va rebre el nom oficial de Joan Carles I, aleshores rei d’Espanya.

L’any 1990, l'escultura original republicana "Flama" va tornar a l'espai públic, però fora del seu emplaçament, a la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris (actualment plaça de la República). Pel que fa a l'estàtua de la Victòria de Frederic Marès, no va ser retirada del peu de l'obelisc fins l’any 2011, en acompliment de l'anomenada llei de la memòria històrica. Finalment, l’any 2017 l’Ajuntament de Barcelona canvià la denominació de la plaça per la de Cinc d’Oros, recuperant així el nom popular, on hi va instal·lar dos faristols informatius que expliquen la història de la plaça.

Localització: Pl. Joan Carles I || Coordenades: (LAT, LONG): 41.383379732, 2.145296135

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn