Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Gràcia

ESPAIS DE LA RUTA


La confluència de l'avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia s'ha anat constituint com un espai de memòria al llarg del segle XX. Pocs mesos abans d'esclatar la Guerra Civil s'hi va inaugurar un monument a la República que, amb la derrota republicana, fou modificat per dedicar-lo a la victòria franquista. La recuperació de la democràcia donà pas al canvi de nom de la plaça que avui s'anomena Joan Carles I, però no fou fins l'any 2011 que es retirà l'estàtua de la victòria col·locada pel règim franquista.

El 12 d'abril del 1936 s'inaugurà, a la plaça coneguda com el Cinc d'Oros (per la imatge que formaven els fanals col·locats al centre que recordaven la figura del joc de cartes), un monument a la figura de Francesc Pi i Margall, president de la Primera República espanyola. S'erigí l'obelisc dels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca, que fou coronat amb l'escultura "Flama" de Josep Viladomat, que representava una dona nua amb una gorra frígia -símbol de la República- i un ram de llorer a la mà. A la part inferior del monument s'hi col·locà un medalló amb l'efígie de Pi i Margall. Pocs mesos després, durant l'aixecament militar del 19 de juliol del 1936, el Cinc d'Oros fou escenari dels primers enfrontaments entre els militars rebels de les casernes de Pedralbes i Sant Andreu, i militants obrers. Els soldats foren dispersats i alguns van abandonar l'armament en la seva fugida.

Acabada la guerra, amb la victòria franquista, l'Ajuntament va rebatejar la plaça amb el nom de la Victòria i es retiraren el medalló i l'escultura de la República. Al peu de l'obelisc s'hi va instal·lar un escut de la Falange i l'escultura que havia quedat en segon lloc quan es feu el concurs per al monument original, obra de Frederic Marès, que també representava una dona, aquesta amb el braç alçat. Una àliga imperial culminava l'obelisc, d'aquí que popularment se la denominés la "plaça del lloro". El 26 de gener del 1940, primer aniversari de l'ocupació franquista de Barcelona, s'inaugurà el monument, un dels primers exemples del monumentalisme propagandístic al servei del règim.

Amb la victòria de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va optar per retirar bona part de la simbologia feixista de l'espai públic. En el cas del Cinc d'Oros, va retirar l'àliga i l'emplaçament va passar a ser conegut com la "plaça del llapis". Durant la postguerra, el monument no es va escapar de les accions del moviment antifranquista, el qual va atemptar-hi repetides vegades, i durant la transició va ser escenari de diverses manifestacions en favor de les llibertats i l'amnistia. Amb la recuperació de la democràcia, el 14 de desembre del 1979, la inscripció que homenatjava els militars sollevats i l'escut franquista van ser arrencats per un grup de persones. I el 27 de febrer del 1981, la plaça va rebre el nom oficial de Joan Carles I.

El 14 de juliol del 1990, l'escultura original "Flama" va tornar a l'espai públic, però fora del seu emplaçament: a la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris, on es pot veure actualment. La deslocalització d'aquest monument ha fomentat que diverses veus hagin reclamat que es torni a instal·lar la plaça del Cinc d'Oros, però els veïns de Nou Barris s'hi oposen i defensen que l'estàtua ja està identificada amb aquest districte barceloní. Pel que fa a l'estàtua de la Victòria de Frederic Marès, va ser retirada del peu de l'obelisc per l'Ajuntament el 30 de gener del 2011, en acompliment de l'anomenada llei de la memòria històrica.

Localització: Pl. Joan Carles I || Coordenades: (LAT, LONG): 41.383379732, 2.145296135

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn