Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Gòtic i Raval

ESPAIS DE LA RUTA


El Palau de la Generalitat de Catalunya, com a seu del govern català, ha estat escenari de diversos fets cabdals de la història contemporània del país. El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià proclamà, des del balcó del Palau, la República Catalana. Anys més tard, durant l'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 que significà l'inici de la Guerra Civil espanyola, el sollevat general Goded, després de ser detingut, va ser conduït al Palau de la Generalitat, on va fer un comunicat per ràdio anunciant la seva rendició. Quaranta anys després, al balcó del Palau es visqué un dels episodis més recordats de la història de Catalunya i que recolliren les càmeres de televisió: el retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat restituïda que pronuncià la històrica frase "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí".

El 14 d'abril del 1931, poc després que Lluís Companys proclamés la República des del balcó de l'Ajuntament, Francesc Macià, que va prendre possessió del Govern de Catalunya, va proclamar la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. Amb aquest gest volia atorgar centralitat a la qüestió catalana tot apostant per un procés de federalització dels territoris que integraven l'Estat espanyol. En conseqüència, s'iniciaren intensos contactes amb el nou Govern republicà espanyol i el president provisional Niceto Alcalá Zamora. El dia 17 arribaven a Barcelona tres ministres del Govern espanyol per negociar i consensuar una sortida política a la proclama de Macià, la qual cosa suposà la renúncia a la via federalista. A canvi s'instaurava un poder autonòmic que adoptava el nom històric de Generalitat de Catalunya, que s'havia de dotar d'un estatut d'autonomia i que posteriorment havien de referendar els catalans i aprovar les Corts Espanyoles.

Cinc anys més tard, el 19 de juliol del 1936, que significà l'inici de la Guerra Civil espanyola, un cop detingut el general Goded al Palau de la Divisió, el president Companys va ordenar que fos conduït al seu despatx del Palau de la Generalitat. Companys li va exigir que comuniqués per ràdio la rendició i demanés als militars sollevats el cessament dels combats. En un principi es va negar a anunciar el fracàs de l'alçament militar, però finalment va accedir-hi. Per ràdio, va comunicar la seva detenció i deslliurà de qualsevol compromís els seus soldats per evitar més morts. Tot seguit, el president Companys anuncià que la rebel·lió havia estat sufocada i elogià les forces institucionals i civils que havien defensat el govern.

Dècades després, un cop mort el dictador, el Palau de la Generalitat visqué el retorn del president Josep Tarradellas, el dia 23 d'octubre del 1977. A les primeres eleccions democràtiques del 1977, a Catalunya el triomf dels partits polítics que incloïen en els programes reivindicacions rupturistes i autonòmiques fou aclaparador. Per tal d'agafar la iniciativa política, el president espanyol Adolfo Suárez va reconèixer la legitimitat històrica del president de la Generalitat a l'exili que el 27 de juny va viatjar a Madrid on s'entrevistà amb Suárez i amb el rei Joan Carles I. Tarradellas negocià així el restabliment formal de la Generalitat al marge de l'Assemblea de Parlamentaris votats a les eleccions del 1977. El 23 d'octubre del 1977, Tarradellas va arribar a Barcelona i, un cop al balcó de la Generalitat, va pronunciar unes paraules que han passat a la història: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". L'endemà, en presència d'Adolfo Suárez, va prendre possessió del càrrec de president de la Generalitat provisional.

Localització: Plaça de Sant Jaume, 4 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.382753833, 2.176842047

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn