Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Gòtic i Raval

ESPAIS DE LA RUTA


El parc d'Artilleria de les Drassanes va ser un dels darrers indrets on foren vençuts els militars sollevats el 19 de juliol del 1936, quan es produí l'alçament que significà l'inici de la Guerra Civil espanyola. Els enfrontaments en aquest punt van durar més de 24 hores.

El matí del 19 de juliol del 1936, amb l'exèrcit sollevat al carrer, alguns sotsoficials de la guarnició del parc d'Artilleria de les Drassanes, que estaven afiliats a la Confederació Nacional del Treball (CNT), van desobeir les ordres de sollevament i van intentar fer-se amb el control de la caserna des de l'interior. Van facilitar l'entrada a l'edifici d'un grup d'anarquistes i es van apoderar de metralladores, fusells i granades. Aquesta acció va obligar als oficials i soldats sollevats a refugiar-se en una altra part de l'edifici. L'armament confiscat, lliurat als fidels a la República, seria de gran utilitat per a l'assetjament de les Dependències Militars i les Drassanes, essent aquest últim el darrer emplaçament que es va rendir.

Degut a que la caserna de les Drassanes rebia el suport de les Dependències Militars (actualment l'edifici del Govern Militar) i d'unes metralladores col·locades a la base del monument a Cristòfol Colom, va comportar als partidaris de la República una gran dificultat poder conquerir-lo. Durant la nit del mateix dia 19, els anarquistes van avançar posicions i van col·locar barricades davant de la caserna per poder realitzar l'atac definitiu a les Drassanes la matinada del dia 20.

Ja al matí del dia 20, un grup d'assalt va arribar fins a la porta posterior de l'edifici i va iniciar l'atac, el qual va ser rebutjat per una metralladora, ocasionant una vintena de baixes entre guàrdies i ciutadans. Tot seguit, aquest grup d'assalt va rebre l'ajut d'aquells que s'havien fet, moments abans, amb el poder de les Dependències Militars. El tinent Josep M. Colubí, que es trobava al capdavant de la caserna, va accedir a la rendició amb la condició de ser lliurat, juntament amb els seus soldats, a les forces d'ordre públic. Tot i així, els assaltants no van respectar l'acord i van matar el tinent i altres soldats com a venjança de la mort, durant l'assalt a la caserna, de Francisco Ascaso, líder anarcosindicalista de la CNT-FAI, sense que les forces d'ordre públic poguessin controlar la situació.

Acabada la guerra, una part de les casernes fou enderrocada. Des de l'any 1941 l'edifici de les antigues Drassanes acull la seu del Museu Marítim de Barcelona.

Localització: Avinguda Drassanes, s/n || Coordenades: (LAT, LONG): 41.375955150, 2.175863402

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn