Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Eixample dret

ESPAIS DE LA RUTA


Aquesta plaça, un dels centres neuràlgics del centre urbà, ha estat escenari de diversos episodis històrics al llarg del segle XX. El juliol del 1936, quan es produí l'aixecament militar en contra del govern republicà, hi tingueren lloc durs enfrontaments entre els soldats sollevats i les forces lleials a la República. Posteriorment, durant la dictadura franquista, la plaça fou testimoni de manifestacions en contra del règim, com les del 1951 i el 1957 en protesta per l'augment del bitllet de tramvia. D'altra banda, l'edifici de la Universitat de Barcelona va viure diferents actes en contra del règim franquista protagonitzats pel combatiu moviment estudiantil sorgit a mitjans de la dècada del 1950.

El 19 de juliol del 1936, un esquadró de cavalleria provinent de la caserna del carrer de Tarragona va ocupar la plaça de la Universitat sense resistència. Allà havia d'enllaçar amb un regiment d'infanteria de la caserna del Bruc de Pedralbes, que tenia per objectiu arribar a la plaça de Catalunya. Aviat s'iniciaren els enfrontaments armats entre els militars rebels i les forces republicanes. Per sufocar la revolta calia recuperar tant la plaça de Catalunya com la plaça de la Universitat i les forces governamentals van optar per aïllar ambdós emplaçaments, a fi que els facciosos no rebessin reforços. A primera hora de la tarda, una unitat de la Guàrdia Civil, que s'havia mantingut fidel a la República, va entrar a la plaça pel carrer d'Aribau i, després d'una hora de converses, va aconseguir que els militars es rendissin. L'alçament militar fou sufocat a Barcelona i a d'altres ciutats de tot l'Estat, donant peu a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Anys més tard, durant la dictadura del general Franco, aquest punt de la ciutat va ser escenari de protestes ciutadanes en contra del règim, moltes d'elles encapçalades per estudiants de la Universitat de Barcelona, que té la seva seu principal a la plaça. La instauració de la dictadura franquista va representar un període de gran repressió a l'àmbit universitari amb la depuració del professorat, l'eliminació de l'autonomia universitària i el genocidi cap a la cultura i la llengua catalanes a la vida acadèmica. Per donar resposta a aquesta repressió, el 9 de febrer del 1946 la secció universitària del Front Nacional de Catalunya –organització armada antifranquista- va col·locar un artefacte explosiu a la capella de l'edifici de la universitat coincidint amb l'acte per commemorar els estudiants franquistes morts durant la Guerra Civil. L'acció va continuar dies després amb la col·locació de cartutxos de dinamita als locals del Sindicato Español Universitario (SEU) que hi havia al mateix edifici. Com a represàlia, diversos estudiants considerats catalanistes foren interrogats i maltractats sense proves de la culpabilitat.

L'any 1951, els estudiants universitaris encapçalaren les multitudinàries manifestacions en contra de l'augment del preu del bitllet de tramvia, que s'apujà un 40% a Barcelona mentre que a Madrid no va ser modificat. En una època de carestia i baixos salaris, es féu una crida a la ciutadania per fer boicot al tramvia. El 25 de febrer es van produir enfrontaments entre la policia i els estudiants a la plaça de la Universitat així com en d'altres centres universitaris com la facultat de Medicina i l'Escola Industrial. Després de diversos dies consecutius de boicot, les autoritats abaixaren el preu del bitllet i la ciutadania veié com el règim claudicava davant de la seva pressió per primer cop.

El mes de gener del 1957, un nou boicot contra els tramvies, per la mateixa raó que l'any 1951, provocà greus aldarulls a la plaça que acabaren amb l'ocupació de l'edifici de la universitat per part d'estudiants que cremaren els retrats de Franco i de José Antonio, i feren crits contra el règim. La policia va entrar a l'edifici a cavall per desallotjar-lo. Aquesta vegada, la participació d'estudiants a les protestes fou encara més intensa, obrint una nova etapa en el moviment estudiantil, molt reforçat a partir del 1955 constituint-se com un dels sectors organitzats més combatents de l'antifranquisme.

Ja a la dècada del 1960, l'augment d'estudiants provocà que l'oposició antifranquista s'eixamplés dins la universitat, establint complicitats amb la part més catalanista de l'Església i amb altres sectors de la societat: intel·lectuals, moviment veïnal, etc. Aquesta nova onada antifranquista universitària culminà amb la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) l'any 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià. Durant els anys següents el moviment estudiantil esdevindria una de les principals preocupacions del règim, el qual endurí la repressió contra la militància dels universitaris.

Localització: Plaça de la Universitat || Coordenades: (LAT, LONG): 41.383860040, 2.162858939

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn