Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Eixample dret

ESPAIS DE LA RUTA


L'Onze de Setembre de 1977 es va celebrar la manifestació més multitudinària que mai havia tingut lloc a Catalunya. Els manifestants es van dirigir fins als peus d'aquest monument en homenatge a Rafael Casanova, 38 anys després de ser retirat per les autoritats franquistes.

L'estàtua de Rafael de Casanova, heroi de la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1714, és obra de Rossend Nobas, que la va esculpir en motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. Originalment, l'escultura estava situada a l'actual passeig de Lluís Companys, que era la principal via d'entrada al recinte de l'Exposició al parc de la Ciutadella, i no fou traslladada fins al 1914 a l'emplaçament actual, on es creu que Casanova va caure ferit. L'estàtua va esdevenir a partir del 1897 lloc de reunió dels ciutadans que cada 11 de setembre -data de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques- volien fer evident el seu sentiment nacionalista català amb una ofrena floral.

A la fi de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats franquistes que havien ocupat la ciutat van retirar l'estàtua el 12 d'abril del 1939 per recloure-la en un magatzem. Malgrat que el nou règim va prohibir qualsevol manifestació catalanista al lloc del monument, les ofrenes florals i l'exhibició de senyeres van continuar presents cada 11 de setembre durant tota la dictadura, no sense fortes represàlies. Anys més tard, amb la mort del dictador el 1975 i l'inici de la transició democràtica, la societat i els partits polítics reclamaren la recuperació dels símbols de la cultura catalana i al desembre del 1976 es va donar llum verda a la recuperació dels monuments retirats durant la dictadura. El 27 de maig del 1977 es col·locava l'estàtua de Rafael Casanova al seu pedestal.

Aquell 11 de setembre del 1977 tingué lloc la manifestació més multitudinària que mai s'havia viscut a Catalunya al llarg del passeig de Gràcia. Es parlà d'un milió de persones, tot i que la valoració més acurada aposta per una xifra de 750.000 assistents. La capçalera de la manifestació, formada per representants de les forces polítiques del país, va arribar fins al monument on es van dipositar diverses ofrenes florals. Malgrat que va ser de caràcter pacífic, la manifestació va acabar amb la mort del jove Carlos Gustavo Frecher per l'impacte al cap d'una bala de goma disparada per la policia, un cos que durant la Transició actuà violentament contra els manifestants que reclamaven les llibertats pròpies d'una democràcia.

El 1980, després de les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya, l'Onze de Setembre fou declarat Diada Nacional de Catalunya.

Localització: Carrer Alí-Bei amb ronda de Sant Pere || Coordenades: (LAT, LONG): 41.390911234, 2.177624361

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn