Memoriabcn

BARRIS DE BARCELONA: HISTÒRIA DEL S.XX

Les Corts i Eixample esquerre

ESPAIS DE LA RUTA


La presó Model va ser un dels espais més emblemàtics de la repressió franquista a Barcelona. Fou utilitzada des de l'endemà mateix de l'ocupació de la ciutat per les tropes feixistes i va esdevenir un símbol com a centre de detenció dels qui havien defensat la legitimitat de la República i d'aquelles persones i moviments que s'oposaren al nou règim.

Inaugurada el mes de juny del 1904, la Presó Cel·lular de Barcelona fou concebuda com un model a seguir dins el sistema penitenciari espanyol. D'estil racionalista, compta amb un sistema cel·lular i radial per garantir el control visual de totes les galeries des de la torre de vigilància situada al centre. Durant la Guerra Civil (1936-1939) s'hi van tancar militars implicats en el cop d'Estat, feixistes i persones d'ideologia dretana. Després dels Fets de Maig del 1937 també s'hi van recloure militants de la CNT, la FAI i el POUM.

Quan el 26 de gener del 1939 les tropes franquistes entraren a Barcelona, s'instaurà una autèntica maquinària repressiva. Els qui eren acusats de "desafectes" al nou règim havien de demostrar el contrari mitjançant avals i comparèixer davant d'un tribunal. En els mesos posteriors a l'ocupació, milers de persones van ser tancades a la Model, que patí una gran massificació: si havia estat concebuda per acollir 800 reclusos, va arribar a comptar amb més de 19.000 presos alhora. Als anys 40 va començar a disminuir la població reclusa i, durant la dècada dels anys 1950 i els primers dels 1960, la majoria de presos eren "comuns" degut a l'aplicació de la dura llei de "Vagos y maleantes" que va afectar sobretot a les masses marginals del voltant de les ciutats que creixien caòticament. Aquests compartien l'espai amb els presos polítics (sindicalistes, catalanistes i polítics a la clandestinitat) que hi feien estades curtes -de 15 dies a 4 mesos- esperant ser jutjats i, en cas de rebre una condemna llarga, eren traslladats a altres presons, normalment fora de Catalunya. El 1955 la Model va acollir temporalment les recluses de la presó de dones de Les Corts fins l'any 1963. 

Als anys 70, els presos polítics tornaren a augmentar dins la Model, ja que a les acaballes del franquisme els moviments prodemocràtics es van organitzar fortament per dur a terme la seva lluita arreu (fàbriques, universitats, associacions de veïns, etc.) mentre que el règim, lluny d'acceptar-ne l'agonia, prenia mesures de forta repressió. Entre els fets més significatius d'aquest període podem esmentar la detenció dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya l'octubre del 1973 a la veïna església de Sta. Maria Mitjancera o l'execució a la paqueteria de la presde Salvador Puig Antich -membre de la banda revolucionària Movimiento Ibérico de Liberación- a la sala de paqueteria de la presó el 2 de març del 1974. Durant aquests anys es crearen les Comissions de Solidaritat, una xarxa solidària en favor dels presos polítics per tal de mitigar les males condicions de vida dins el penal i per continuar vinculats al món exterior.

Ja durant la transició democràtica, els carrers que delimiten la Model van ser l'escenari on el sacerdot pacifista Lluís Maria Xirinachs va reivindicar l'amnistia general per a tots els presos polítics, fins que aquesta fou promulgada el 14 d'octubre del 1977.

Ja en democràcia, el desembre de 1983 es traspassà la gestió de la Model a la Generalitat de Catalunya, que passà a denominar-se Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona. A inicis del segle XXI, malgrat l’intent d’adequació als nous temps, la població reclusa doblava la seva capacitat amb 2.000 presos. Finalment, el 8 de juny de 2017, 113 anys després de la seva inauguració, la Model tancava les seves portes com a centre penitenciari. El recinte de l’antiga presó està previst que aculli diversos equipaments pel veïnat i que inclogui un espai memorial sobre la repressió i els moviments socials.

Localització: Carrer d'Entença, 155 || Coordenades: (LAT, LONG): 41.383379732, 2.145296135

  • Períodes:
  • II República
  • Guerra Civil
  • Dictadura
  • Transició
Memoriabcn